Sovint observam que els partits nacionalistes d'arreu dels Països Catalans, aposten per "intentar crear país" a partir de la política.
Personalment, pens que aquesta és una mala tàctica. Crec que la necessitat de fer país ha de sorgir de les capes socials no polítiques, així com que s'ha de voler crear país a partir del "tot", i una vegada assolit l'objectiu...fer política.
El fet que el moviment polític nacionalista s'hagi mantingut en el panorama polític actual, és un fet admirable; si més no, pens que la fita que es persegueix seria més fàcilment plantejable si els objectius fossin vists per la societat com a "necessitats" més que com a projectes individuals entorn a una força política o a una ideologia concreta.
I és aquí on entram en l'etern binomi: dreta - esquerra.
Realment estimam la nostra terra com per defensar-la de tot allò que pensam que en pot rompre la seva essència i caràcter? Realment ens sentim d'aquí on som? Som conscients de quina és la nostra història?
Si realment estimam el que és nostre, no hem de prioritzar ni dretes ni esquerres, simplement el que és nostre!
Per què l'espanyolisme s'ha mantingut ferm? Idò molt simple, el seu lema "España, antes roja que rota" ho diu tot. Primer és la necessitat de nació i després la vessant ideològica que hi comandi. Primer és allò que assegura la identitat i després els matisos que la regeixen.
El projecte catalanista fracassarà (i especialment a les Illes), mentre les forces nacionalistes vagin dirigides a les conquestes socials dels sectors esquerrans.
La Generalitat de Catalunya, va crear ja fa temps el lema "El català, és cosa de tots", lema que hauríem de fer virar fins al "El país, és cosa de tots".
Guanyem-nos el país, entre tots, entre totes les capes, entre tots els sectors, entre tots els àmbits...i després ja ens encarregarem de posar als millors polítics al cap davant de les institucions que han de vetllar per preservar la nostra essència, el nostre tarannà i la nostra identitat.
Tenim entre tots, la necessitat de fer país.
